Decàleg de SOS Vallès

L’accelerat creixement econòmic dels darrers 50 anys ha comportat una sobrexplotació dels recursos naturals i una ocupació i urbanització del territori com mai havia succeït en la història humana, amb els greus impactes que això comporta en el medi ambient, en la biodiversitat i en la salut humana. 

SOS Vallès vol ser un espai de coordinació entre les entitats i plataformes ciutadanes que lluiten en el Vallès Occidental i Oriental per a millorar la preservació del medi ambient, compartint i proposant coneixements, recolzant-nos mútuament en la defensa de la Natura, fent propostes alternatives, identificant els impactes ambientals que s’estan produint en el territori, així com la defensa de la salut pública, entre d’altres.

La mirada que es proposa des de SOS Vallès, més enllà de la defensa del Medi Ambient, es plantejar-nos el VALLÈS QUE VOLEM i això passa per canviar necessàriament el model econòmic creixentista a una economia decreixentista, d’una economia de suficiència i no pas d’excedents i també per incrementar la participació ciutadana en la gestió i disseny del territori, cosa que actualment no succeeix o és simplement testimonial.

Aquest Decàleg sintetitza els àmbits on es produeixen grans impactes ambientals i, de forma positiva, fa propostes per a revertir la, ja més que evident, crisi climàtica i crisi de la biodiversitat en el nostre entorn més proper com són els Vallesos.

Esperem que coordinadora SOS Vallès la trobeu una eina útil i us adheriu al treball conjunt i coordinat que hem iniciat entre els dos Vallesos.

El territori vallesà és constituït per un mosaic de camps, boscs, bosquines, brolles, garrigues, zones urbanitzades, industrials, granges, vies de comunicació, etc. L’ús del sòl és per tant molt variat, però en la plana Vallesana, per la seva situació estratègica i orografia favorable, la pressió antròpica ha estat molt accentuada des del segle passat, especialment al Vallès Occidental. La transformació inicial i més ancestral fou deguda a l’activitat agrícola i ramadera. Posteriorment, a mitjans de segle passat, fou l’activitat industrial i urbanística l’encarregada de modificar aquell paisatge vallesà de planes i turons suaus coberts de camps i esquitxats de bosc aquí i allà, aquell que lloava el poeta, essent pocs els espais verds naturals i agrícoles que han sobreviscut a la pressió desenvolupista de la nostra societat en la depressió prelitoral (indústries, carreteres, urbanitzacions, centres comercials, etc). Els espais verds que trobem actualment són molt fragmentats i presenten cert grau de degradació. Predominen, a la plana, els alzinars mixtes amb pi blanc o pi pinyoner, les pinedes i brolles de transició en espais d’antics conreus, bardisses vorejant camps i camins i algun bosc de galeria allí on han sobreviscut. A les zones muntanyoses, en la Serralada Prelitoral i Litoral d’ambdós Vallesos, la situació és diferent, trobem més superfícies forestals dominades per bosc d’alzinar i rouredes, o bosc mixtes d’alzinar i pi, amb pinzellades de vegetació boreoalpina i oromediterrània en obagues humides i zones culminals. Alguns d’aquests espais tenen actualment figures de protecció legal, com és el cas del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, El Parc Natural del Montseny, El Parc del Montnegre i Corredor, El Parc Natural de la Serra de Collserola, o el Parc de la Serralada Litoral, a més de diversos Espais d’Interès Natural i ZEPA inclosos en la Xarxa Natura 2000. No obstant, cal indicar que també en aquestes zones més muntanyoses, no hi és absent la pressió antròpica, ja sigui per urbanitzacions secundàries, polígons, contaminació, vies de comunicació, extracció i recol·lecció, erosió, abocaments, freqüentació, accés de vehicles motoritzats, etc.

Fer compatible l’activitat humana amb les necessitats i dinàmiques de la natura en les comarques vallesanes no és una tasca senzilla, degut a la complexitat del territori, essent un dels més poblats de Catalunya i amb major activitat econòmica i densitat de vies de comunicació. Aquest és un repte que cal assumir, i que podem desglossar en diferents punts estratègics:

  • Garantir la comunicació (corredors verds) entre els diversos ecosistemes naturals per permetre la viabilitat i desenvolupament de les espècies que en depenen, tenint present que algunes estan al límit de les seves possibilitats de supervivència en un territori sotmès a una intensa pressió antròpica.

    • Prioritzar i valorar adequadament la riquesa i els serveis ecosistèmics que proporcionen les zones verdes en front d’altres propostes/ possibilitats d’usos del sòl. Recordem que ens trobem en un context de pèrdua alarmant de biodiversitat i crisi climàtica que requereix actuar amb urgència, valentia, maduresa i responsabilitat.

    • Preservar la integritat dels espais naturals existents i ampliar recursos per a la seva conservació, actualitzant i ampliant les figures de protecció que les emparen (p.e. Pla Especial de protecció del Montseny -ILP Montseny) i garantint l’aplicació d’aquestes de manera efectiva i eficient -si cal modificant l’esquema actual de competències per garantir major presència d’agents amb capacitat sancionadora o altres sistemes de control.

  • Crear zones de protecció integral en punts singulars i d’elevat interès del nostres espais naturals. Considerem que aquesta és una bona eina per poder realitzar seguiments i estudis de l’impacte humà sobre el territori i la natura. Aquestes serien zones d’exclusió ben delimitades, lliures de qualsevol tipus d'intervenció humana.

    • Vetllar pel compliment esticte de la normativa referent a la circulació de vehicles en el medi natural (tant motoritzats com amb bicicleta). Actualment hi ha un gran descontrol en aquest aspecte, generant arreu del territori problemes d’erosió, contaminació atmosfèrica i acústica, retrocés de vegetació, afectació a la fauna, problemes de convivència, etc. Trobareu més informació sobre aquesta qüestió en aquest LINK (MANIFEST CIRCULACIÓ VEHICLES).

    • Regular l’accés de visitants en les èpoques de major afluència (caps de setmana, vacances, etc.) limitant també l’accés amb vehicles privats i potenciant els serveis de transport públic. En el cas del Parc Natural del Montseny, un dels més freqüentats i massificats, l’actual servei de bus-llançadora resulta insuficient i caldria potenciar-lo.

    • Reforçar i ampliar les campanyes d’educació ambiental i sensibilització, tant dins l’àmbit dels Parcs Naturals com en altres àmbits (a través de centres educatius, ajuntaments, entitats culturals, socials i esportives, mitjans de comunicació, etc.). L’educació en valors i coneixements és la via principal per combatre comportaments irresponsables fruit de la ignorància, insensibilitat i desconeixement.

    • Implementar i potenciar els Espais Funcionals Forestals com a espais de transició per a millorar i protegir la connectivitat ecològica i per a poder establir un control normatiu de la freqüentació -sobretot en espais dins l’àrea metropolitana, fet que s’ha mostrat molt rellevant en context COVID.

  • Realitzar actuacions de gestió forestal estrictament quan sigui necessari, de manera sostenible i respectuosa amb el medi abiòtic, el sòl, els organismes i els processos naturals, tenint present que molts d’aquests encara no els comprenem prou bé. És necessària una visió global del sistema en el que s’actua, tenint present la importància de cada component del sistema i respectant el “timing” dels processos mateixos.

  • Evitar les pràctiques de “neteja” del sotabosc, ja sigui en tasques de prevenció d’incendis o d’altres. La vegetació mediterrània, en especial els alzinars de terra baixa (alzinar amb marfull) són formacions amb un sotabosc molt ric en espècies arbustives i lianes que poden donar la sensació de bosc atapeït o “brut”, com alguns diuen. No es tracta d’un bosc brut, sinó d’un bosc ric. Cal tenir present que l’estrat arbustiu i herbaci aporta diversitat, més enllà de la vegetal, ja molt important per si mateixa, d’una gran quantitat de fauna, fongs i microorganismes que en depenen directa o indirectament. Retirar el sotabosc causa problemes a tot l’ecosistema, afavorint desequilibris, empobriment, pèrdua de sòl i humitat edàfica, de processos biològics, etc.

  • Respectar la flora dels marges de camins i vorals, evitant la seva sega: aquests espais aporten diversitat al sistema, tenen una successió ràpida i dinàmica durant tot l’any i són un hàbitat imprescindible per a molts invertebrats que en depenen, especialment els insectes pol·linitzadors, entre d’altres.

  • Evitar tractaments fitosanitaris no selectius en pro de tractaments dirigits i selectius, preferentment emprant mètodes de control biològic o productes biodegradables naturals que no s’acumulin al medi natural ni a les xarxes tròfiques.

  • Regular les activitats d’extracció de productes forestals (biomassa en general, fruits silvestres, bolets, recol·lecció de vegetals -p.e.cas del llentiscle-, àrids, etc.) En alguns casos aquestes activitats van acompanyades de massificació en determinats paratges i èpoques de l’any, fet que pot suposar un impacte important en la fauna, flora i micoflora, erosió i/o compactació del sòl i degradació general de l’entorn natural, fet que exigeix un control més acurat d’aquestes activitats massificades.

  • Major implicació de les administracions en el desenvolupament i/o revisió de catàlegs d’espècies protegides i amenaçades i ens els plans de protecció/ conservació d’espècies i hàbitats en els ecosistemes naturals. Major efectivitat jurídica i del règim sancionador davant dels delictes ambientals, actualment molt deficients.

  • Realitzar una transició cap a sistemes de producció ecològica en les explotacions agrícoles i ramaderes que estiguin dins de o en zona d’influència del parcs naturals, vetllant per un mosaic agroforestal al servei de la biodiversitat, lliure de contaminants i productes químics.

  • Potenciar i ampliar Xarxa Natura 2000 amb els recursos necessaris perquè siguin espais amb una protecció efectiva.

 

Està àmpliament demostrat que el contacte amb la natura té grans beneficis per a la salut humana. La fragilitat de determinats ecosistemes, vitals per al territori i amb elevada fragilitat i deteriorament, com és el cas dels espais fluvials i d'interès connector, obliga a repensar la manera com ens hi relacionem. Això implica que hi haurà parts del territori que podran ser visitades i hi haurà d'altres que caldrà preservar-les de la freqüentació, i encara més de la massificació. Per tot això exposat, des de SOS Vallès:

  • Reivindiquem l’espai fluvial com un sistema complex, que inclou la llera del riu i el corresponent ecosistema aquàtic que interactua dinàmicament amb el bosc de ribera i entorns en tota la zona inundable i ecosistemes pròxims. La interacció és recíproca i el conjunt del sistema fluvial ha de considerar-se com a unitat indissoluble. Les terres llindants amb els cursos d'aigua exerceixen una influència cabdal en el funcionament del riu. Així mateix els eixos fluvials actuen com a corredors biològics, tant transversalment com longitudinal i verticalment.

    Per aquests motius, entre d'altres, considerem que cal preservar les zones de transició o connexió entre rius i torrents, i evitar la seva fragmentacio, garantint la integritat del sistema, més enllà de la limitació establerta com a Domini Públic Hidràulic (100m a banda i banda de la llera com a mínim).

  • Proposem redimensionar la protecció envers l’activitat urbanitzadora dels espais fluvials, més enllà del Domini Públic Hidràulic, a partir del Q-500 i com a mínim el Q-100 per garantir les connexions biològiques i la funcionalitat del sistema en el seu conjunt indissoluble. En aquest espai proposem que no es pugui fer, en general, cap activitat urbanitzadora, només es contemplin, si s'escau, actuacions de restauració ecològica i renaturalització i es mantingui, per tant, com a Sòl No Urbanitzable.

  • Proposem redimensionar preceptivament les infraestructures que les travessen (ponts, guals, canonades de serveis, etc) perquè siguin elements diàfans i integrats, que no interrompin o dificultin la connectivitat al llarg dels sistemes fluvials ( longitudinal i transversalment)

  • Considerant el context actual, social, natural, etc, cal concebre un sistema de comunicació que allunyi la pressió antròpica dels ecosistemes més fràgils i castigats. La vies de comunicació entre pobles i ciutats han de discórrer per zones alternatives i allunyades dels espais adjacents a cursos fluvials, on el trànsit de persones té un impacte considersble: eliminació de vegetació; erosió i compactació del sòl; entrada d'espècies invasores i afavoriment de comunitats immadures que no aporten els serveis ecosistèmics d'un bosc de ribera madur i ben constituït; residus a la llera del riu i entorn; possibilitat d'entrada de vehicles motoritzats ( motos); contaminació acústica; banalització del sistema; etc.

    Per aquests motius considerem convenient i necessari aprofitar vies ja existents (camins, pistes, carreteres, etc) que passin allunyats dels rius i rieres, que garanteixin una mobilitat diària i funcional, adaptant-les, si s'escau, a fi de fer-les compatibles per a la circulació a peu i en bicicleta.

    És necessari evitar l'ús de camins fluvials que, aprofitant la vulnerabilitat i traçat del riu, poden semblar rutes, d'entrada, lògiques i de fàcil accessibilitat, però que, no obstant, impliquen un impacte ecològic greu a curt i, sobretot, llarg termini.

    Per tot el que hem exposat, concloem que els espais fluvials són incompatibles amb els parcs urbans i els camins fluvials que es volen implementar, entesos com a espais d'oci, d’esport i de turisme i com a sistemes de mobilitat quotidiana. Cal prendre consciència de la importància de conservar la biodiversitat i geomorfologia natural dels sistemes fluvials i de limitar l'accés a les persones en la seva zona d'influència a través d'infraestructures urbanes o camins que comprometin aquest ecosistema tan complex i vulnerable.

  • Considerem imprescindible recuperar i conservar els aqüífers i els ecosistemes (vegetació, fauna, microorganismes, règim hídric i geomorfologia) de rius i rieres, de les basses temporals i dels aiguamolls (naturals o fruit de l’activitat extractiva). El seu valor natural és incalculable i tots en depenem.

  • Considerem necessària la implementació d'aiguamolls artificials en zones adequades i consensuades per depurar amb sistemes de filtratge natural les aigües de nuclis petits de població, tenint en compte el seu baix consum energètic, baix cost de manteniment, l'increment de la biodiversitat i la possibilitat de retorn al medi de l'aigua depurada el més a prop possible del lloc on es consumeix.

  • Cal promoure i fer un ús racional de l’aigua. Caldria que cada municipi realitzés un estudi sobre la idoneïtat de la remunicipalització de l’aigua.

    Cal evitar la despesa energètica, devastació del territori i espoliació territorial que suposa el transvasament del Ter o la Dessalinitzadora de Blanes.

  • Exigim més presència d’organismes ambientals de gestió i vigilància dels espais fluvials, Consorci del Besòs i ACA, amb més implicació i responsabilitat ambiental envers els espais fluvials, tenint present tota la complexitat i fragilitat del sistema i més enllà d’una visió utilitària que pugui perjudicar-ne la integritat.

  • Cal establir els mecanismes necessaris per poder realitzar un major seguiment i control tant per part de la ciutadania com d' entitats/ organismes científics, mitjançant espais d'estudi, divulgació, conscienciació i participació ciutadana.

  • Essent conscients de la vulnerabilitat i importància dels sistemes fluvials, es fa evident la necessitat de limitar també totes aquelles accions que alterin, directa o indirectament, els espais fluvials i els organismes que hi habiten o en fan ús, com podrien ser: abocaments de contaminants químics o runa, extraccions d'àrids, canvis estructurals de la llera del riu, tal.la de vegetació del bosc de ribera, desbrossades no justificades i/o en època reproductiva d'aus aquàtiques, introducció d'espècies al.lòctones, sobrexplotació de recursos hídrics, trànsit de vehicles i maquinària pesada, etc.

  • Cal establir que els col.lectors que es projectin de nou vagin per fora la llera, i els sobreeixidors tinguin un desbast, que caldrà anar mantenint, per tal d’evitar abocaments d’aigües residuals directament als rius. Caldrà així mateix valorar la reubicació de canonades i infraestructures que transcorren al llarg de la llera.